Aquest pis modernista, situat al primer edifici d’habitatges de la Gran Via de Barcelona, ha estat renovat amb el màxim respecte per la seva història. Els tres germans que el van heretar volien transformar-lo sense perdre l’essència de la seva tieta, una dona moderna, feminista i plena de vida.
La distribució original, fragmentada i fosca, no afavoria la llum ni la connexió entre els espais. Ara, la cuina, el menjador i la sala d’estar s’obren cap als grans finestrals de la façana interior, creant un nucli central obert i lluminós, mentre que el bany actua com a element de transició cap a la zona de nit, amb tres habitacions més funcionals. El gran rebedor, abans desaprofitat, s’ha transformat en un estudi.
Però la reforma no ha volgut esborrar el passat, sinó integrar-lo dins la nova vida de l’habitatge. S’han conservat les motllures originals dels sostres, mantenint la traça de l’antiga distribució, i s’han recuperat llums, miralls i mobles, perquè els records continuïn presents en el dia a dia. Un projecte que honra la memòria familiar, mantenint el caràcter de l’espai i adaptant-lo a una nova etapa.
